SURT EL SOL I ENCARA PLOU de Marta Grau i Pau Estrany

Una generació que vol arribar als trenta amb dignitat.

La Nora ho acaba de deixar amb en Guillem i viu per primera vegada sola al vell pis de Gràcia que compartia amb en Biel, en Pedro i l’Aina quan tot just estrenaven la joventut, ara fa deu anys. Un matí, a la seva tristesa habitual s’hi afegeix el malestar d’una ressaca i el maldecap d’haver dormit al costat d’en Biel, el seu excompany de pis de Mallorca. En Biel no té ressaca, però sí maldecaps: vol tornar a viure a Barcelona perquè s’ha cansat de la humitat d’Escòcia, i no entén les dones, especialment la Nora, la seva excompaya de pis de Barcelona.

Surt el sol i encara plou és una història d’amistats, amors i sentiments intermedis d’una generació que va créixer amb la Telecogresca i la Geofarra, els pisos d’estudiants on mai s’escombrava, els Erasmus sense telèfon mòbil, que ballava a la sala Zeleste, els Enfants i Plataforma després de fer cerveses per les terrasses de Barcelona i que passava els llarguíssims estius universitaris entre les festes de Ciutadella, per Sant Joan, les de Gràcia i les de la Mercè. Escrita en català i en mallorquí, i des del punt de vista d’una noia barcelonina i d’un al·lot mallorquí, Surt el sol i encara plou mostra de manera dual i emotiva el pas del temps, i narra les peripècies d’uns personatges que intenten arribar als trenta amb dignitat.