EL LLAÜTISTA I LA CAPTAIRE de Jordi Llavina

Una història sobre la complexitat de les relacions personals. Un autèntic tour de force literari sobre l’altre, la parella, l’amor, la pèrdua de les il·lusions i el pas inexorable del temps.

“Amb les dues tasses de te que fumejaven, ens vam asseure a la taula, davant per davant. Era el moment de les preguntes de veritat, no pas del tempteig. El moment cru de les confessions.

Però, ¿què és el que volia saber, jo, d’aquell individu? ¿Que no en tenia prou d’haver-me trobat una desferra humana en comptes d’un home?

A poc a poc, es va anar animant amb el seu relat. Es veia que no tenia gaires ocasions de poder compartir amb ningú les seves experiències. Va reconèixer que, de vegades, els científics s’arriben a creure déus. Petits déus que observen una colla de llúdrigues atabalades, animals amb un emissor dins el pit que va deixant rastre del seu pas en un bosc, de nit, en la fosca de l’univers.”