« Les mans de l'Elliott eren molt grans, de palmes amples i carnoses i dits llargs de grans nusos. Eren unes mans fortes, dissenyades per fer coses, per construir i crear, unes mans que haurien pogut servir per fer joies o ferrar cavalls i que resultaven perfectes per tocar el piano i acariciar una dona».
Al funeral del seu amant, la Clàudia recorda com va conèixer l'Eliott més de vint anys enrere, sent ella una adolescent. Malgrat la diferència d'edat que els separava, la Clàudia i l'Eliott es van veure arrossegats per una passió tan intensa com destructiva.
Quan dues dècades després es retroben per casualitat, la Clàudia viu una vida feliç amb un altre home. Però fins on pot arribar l'ombra del primer amor? Pot arrossegar-ho tot com un riu que es desborda? Només s'estima de veritat una sola vegada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada